{ÁLBARO}
–Por siempre pienso en tu mirada…Diana
¿Qué me cautiva tanto? Siento el pecho
latir… no sé qué debo hacer, maltrecho
está mi ser y el corazón… ¡Gitana!–
{DIANA}
–Tu corazón sintió mi amor… te sana
por dentro, quiera yo sentir, te acecho
y así hallarte sobre nuestro lecho
vivir la vida feliz y lozana–
{ÁLBARO}
–Locura es… ¿Cómo amar puedo a la Luna?
soy tan mortal y tu una bruja airosa.
Pereceré por osadía alguna–
{DIANA}
–No temas Álbaro que muy deseosa
te cuidaré del vil furor. Fortuna
tendrás conmigo porque soy tu diosa–
*-Álvaro está escrito a propósito con «B»
Safe Creative: 1312299699483
Poemario 2013
¡ Saludos Peter !, soy Bem del foro de a las barricadas, lo pongo en separado por temas de busqueda en google.
ResponderEliminar¿ Te apatece escribir en www.lacavernamediatica.com ? . Saludos!!!
Bon dia Amàlia
ResponderEliminarM'agrada molt aquest blog de poesia amb dues autores i tracte d'endevinar qui escriu cada vers. Veig que hi ha poesies amb una rima, una mètrica i una estructura fins i tot clàssiques, la qual cosa dóna un valor diferent a la preponderància contemporània de la arítmia en la poesia. Son vents nous en poesia explicar el discurs contemporani amb la rima.
El que em preocupa és que a aquestes alçades encara es mostra una idealització de les drogues que tants futurs ha segat, una negació a assumir responsabilitats que des d'un punt de vista objectiu no pot portar res bo. I observant el nostre voltant veiem que aquest infantilisme en l'assumpció de responsabilitats va desgastant la persona que depèn de substàncies químiques i no és veritablement lliure. No pot aportat cap nova solució aquell qui és depenent i torna a enroscar-se una i altra vegada en la ebrietat contínua. Les drogues són un préstec de temps que furta un futur i allarga aquesta dependència a el consum de més temps per a recuperar el que hem perdut per el mateix motiu. No podem estar inconscients de la nostra responsabilitat i no assumir certes obligacions que sense ser feixugues, tenen que complir uns mínims i un d'ells és no ser més substància de persona.
Raona aquestes qüestions i actua en conseqüència
Ton pare Pepe.